Èxit del CAT a la Cursa del Castell de Montesquiu

Aquest diumenge es va disputar la 25ena (quasibé res) Cursa Castell de Montesquiu. Una cursa ja mítica de la nostra comarca que amb sortida al poble de Montesquiu transcorre integrament pel Parc Comarcal del Castell del mateix nom en un traçat de 12.800m sempre sobre pistes forestals i de perfil força trencacames amb constant pujades i baixades, cosa que la fa una cursa molt dura a la vegada que corredora. Per celebrar aquesta 25ena edició es fèia també una mitja marató que venia a donar dues voltes al recorregut original enllaçant el bucle a través de la infernalpujada al Coll de Tres Pals.

En Jordi Portell, la Laura Aumatell i un servidor de vostès (Antoni Font) es van posar a línia de sortida per afrontar la cursa clàssica, i un valent de veritat com és en Xevi Bautista s'hi va posar disposat a encarar el recorregut llarg de 21km. Pit i cullons.

Donen la sortida i se surt a un ritme de mil dimonis pels carrerons del poble. Encarem la duríssima pujada a la Font del Castell i tothom es comença a posar al seu lloc. En primera posició dels CATS hi ha en Xevi (qui'l va parir, sort que fa la llarga penso), darrera seu hi va en Jordi Portell, un tros més enrere jo i per darrera nostra la Laura. Un cop a dalt el castell toca allargar el pas i començar la baixada cap a la Solana. Tornem a pujar passada la casa de colònies, baixem de nou i tornem a pujar cap a Planeses. En aquest tram formo un grupet amb dos corredors més, que em passen a les pujades i que després jo passo a les baixades i així fent la goma arribem a la meta volant en el punt més alt de la cursa. I volant es com comencem a baixar avall. Aquí ja no hi ha gomes. Tothom baixa a sac i les posicions de cadascú es van col·locant com a definitves. És en aquest punt, just abans d'arribar a la bifurcació entre la cursa curta i la llarga, que uns 200m davant meu veig que en Jordi atrapa en Xevi, que de segur està reservant alè per la terrible pujada que li ve a continuació pujant a Coll de Tres Pals.

Les curses se separen en Xevi se'n va per un cantó i en Jordi Portell i jo comencem la pujada de tornada cap al castell. Curiosament, mica en mica que la cursa ha anat avançant he anat trobant millors sensacions i em veig amb forces per apretar. Probo de retallar amb en Jordi a veure si el pogués agafar en aquesta última pujada, ja que ens coneixem molt bé i sé que a la baixada corre com una moto i allà, en el seu terreny no hi tinc res a fer. Escurço diferències però no hi puc contactar i al començar la baixada veig com previsiblement la diferència augmenta poc a poc. No em rendeixo i baixo amb tot el que em donen les cames. Quan baixes amb tot el gas per aquella baixada asfaltada tant dreta sembla que les tibies t'hagin de sortir per sobre els genolls.

Entrem novament als carrerons del poble i apreto tant com puc ja que m'adono que tinc opcions de baixar de 50', cosa que no he aconseguit mai. Apreto tant com puc però a pocs metres de l'arribada salta el 5 al crono. De totes maneres estic molt content del temps realitzat.

Xerrem amb en Jordi i comentem la jugada, ell ha quedat el 8è, ha fet 49' 51" i ha quedat primer classificat del Bisaura. Una copa més cap a les seves vitrines. Un servidor ha entrat 10è i ha fet uns satisfactoris 50' 22" Al cop de poc entra la Laura que ha fet 1h 03' i que ha rebaixat en 5 minuts la seva marca de l'any anterior. Grandíssima progressió, però ara que pari ja, que si no aviat ens passarà per sobre!

Ens quedem a veure com arriben els de la mitja i en Xevi Bautista arriba 7è amb un estratosfèric temps de 1h 33', cosa que confirma el seu estat de forma pletòric. Una cursa amb les bestials pujades d'aquesta i fer un temp com si d'una mitja d'asfalt plana es tractés aviat és dit.

Comentar que el vencedor de la mitja va ser en Jordi Alsina, atleta del CAT que en aquesta ocasió corria per a L'Esportiu i que va adjudicar-se la prova amb un temps d'un altre planeta (1h 22') vencent a l'esprint a tota una llegenda de l'atletisme popular català com és en Benito Ojeda.
En 5ena posició entrava el també atleta del CAT Dani Parés que en aquest cas corria per a Gusi-Soy i que després d'estar parat tot l'estiu per una lesió aconseguia uns increibles 1h32'.

Les classificacions de la Cursa clàssica

Les classificacions de la Mitja

Una fantàstica galeria de fotos de la Mercè Muñoz