Ambientàs i bones curses a la 20a edició de la Cursa de la Festa Major de Torelló
Aquest dissabte 27 de juliol el Club Atlètic Torelló va celebrar la 20a edició de la cursa atlètica dins els actes de la Festa Major.
És estrany haver de fer la cursa en dies de Festa Major. No pel fet que els Pescallunes estiguem de festa, sinó per lo surrealista que és començar a muntar els recorreguts a les 6 del matí amb la bacanal nocturna del concert al seu nivell més esplèndid. És realment complicat estar desmuntant un banc de la Plaça Jacint Verdaguer (per on passa el recorregut) mentre tres curiosos avorrits et cusen a preguntes impossibles de contestar. De fet, al final, he acabat consolant un desafortunat xicot a qui la novia havia deixat. Per acabar-ho d’arreglar però, el següent pas ha estat anar al pavelló a buscar les tanques... Just al rovell de l’ou vaja, d’on encara sonava la música a tot taco i la gent ens mirava com si fossim bestiar en passar enfilats a la camioneta carregada. Tot i que és divertit escoltar les floretes que et deixen anar, és ben bé que no saps si riure o plorar. Però bé, tot sigui per la cursa!
Anem pel que ens toca, però. Mentre uns es lleven i els altres se’n van a dormir muntem els recorreguts, engalanem la plaça i ho deixem tot llest per què a les 10 en punt puguem donar el tret de sortida.
Mentrestant, la Plaça Nova es comença a animar. El sol despunta pel campanar i les carpes ja fan ombra a les taules d’inscripcions i dorsals. La gent escalfant pel c. Sant. Miquel tallat dona un aire al poble de tranquil·litat que pagaria perquè fos la normalitat. Nosaltres fem les últimes corredisses per polir els últims detalls. Els arcs d’arribada ben inflats indiquen que la cosa està a punt de començar.
Després de fer un minut de silenci en honor a les víctimes de l’accident de tren a Galícia sona un xiulet que indica que ja s’hi val i 130 atletes cadets, sèniors i veterans comencen a volar pels carrers de Torelló.
La primera volta és d’infart. En Marc Trasserra i en Genís Ferrández tiben de valent. Són dos cadets que faran 2.650 m i no volen deixar perdre ni un segon. Els segueixen a 10 metres en Jordi Alsina i en Josep Serra que saben que han de guardar algun cartutx per la segona volta. A ells els n’esperen 5.000! Entrant al c. Sant Miquel, després dels primers 2.300 m els dos sèniors (Jordi A. i Josep S.) aconsegueixen caçar els cadets tot i que han de deixar-los quan els cadets enfilen la recta final d’entrada a la plaça. En aquest moment en Josep, concentrat en no perdre en Jordi, es cola cap a la dreta i, per error, se’n va direcció a la plaça. Avisat pel públic i pel mateix Jordi s’adona finalment que no va en la bona direcció i ha de desfer un tros del recorregut per reenganxar-se a la cursa. Aquí ha deixat anar uns quants segons impossibles de recuperar ja que en Jordi, sol al davant, segueix amb un ritme infernal que no deixarà fins creuar la línia d’arribada. Aprofito per demanar disculpes a en Josep Serra per si tenim part de culpa en la confusió. Com sempre diem, hi ha coses per millorar.
La cursa continuava al darrere amb tot tipus de reptes personals. Des de la lluita per la 3a posició, que es van disputar a l’esprint els dos atletes vigatans Adrià Salvans i Joan Pallàs i resolt per dos segons a favor del primer, a la cursa protagonitzada per l’atleta més gran, Isidre Ferrer de 78 anys, obsequiat amb un tub de Fisiocrem perquè pugui anar venint una pila d'anys. També hi ha cabuda pels més fidels seguidors de les festes del poble i una nodrida assistència d’atletes del CAT.
Els escoltes han preparat cervesa i entrepans pels participants. Els anirà bé mentre gaudeixen de l’espectacle que ens donaran els prop de 100 atletes de les categories mini, prebenjamí, benjamí, aleví i infantil. La cursa estrella, si més no ho sembla, és la dels minis. Desperta tal passió que sembla que corri la Verge del Rocío. De fet costa distingir si corren els petits o els grans, ja que els pares, de l’excitació, fan la cursa igual que si tinguessin dos anys. La plaça és un clam i els petits corren sense saber ben bé perquè i cap a on van mentre miren espantats per la cridòria que s’ha muntat. Després, les categories van pujant i ja es comencen a veure els primers cops de colze burxant al del costat per agafar una bona posició a la sortida, i és que després de 4 edicions alguns dels petits ja corren com autèntics veterans. L'ambient de la nostra cursa mai seria igual sense les aferrissades i emotives carreres dels més menuts.
Acabem la matinal amb uns podis que no s’acaben mai. Però aquí hi ha d’haver lloc per a tothom, des dels petits als més grans, per això és la nostra cursa popular. També fem entrega dels trofeus del Rànquing Pescallunes de Curses per Muntanya on l'exuberància de les corredores femenines dóna un toc sexi a l'acte final que ens deixa a tots bocabadats.
Des que la nova junta del Club, que ha fet les últimes quatre edicions, la va començar a organitzar, per alguna raó o altra hem hagut d’anar-nos adaptant a les circumstàncies de cada any modificant els recorreguts, també els emplaçaments de les sortides, millorant els sistemes per a les inscripcions i la informació i anant-nos emmotllant a les diferents situacions que ens hem trobat. Tot això ens ha permès anar millorant any rere any i tot i que sóm conscients que encara ens queda molt per millorar, aquest any podem dir que la cursa ha anat bastant com preteníem. Tot i això, la nostra intenció és continuar millorant. Per això us convidem a que ens doneu la vostra opinió i aporteu noves idees escrivint a clubatletictorello@gmail.com per continuar creixent i fent d’aquest un esdeveniment important. Esperem que us ho hagueu passat bé amb aquesta 20a edició de la cursa de Torelló i us convidem a tornar l’any que ve amb més gas i més ganes de córrer pels carrers de Torelló.
No volem tancar aquesta 20a edició sense agrair el suport rebut per part d’institucions, patrocinadors, col·laboradors, voluntaris i corredors, sense la participació i implicació dels quals aquesta cursa mai no s'hagués disputat.