B de Banyoles, S de Senglar
Hi ha llegendes increïbles que per la seva falta de veracitat no desapareixeran mai. N'hi ha d'altres però, que precisament per la seva veracitat, cauran en l’oblit.
Un exemple?
On és aquell descomunal monstre del Llac Ness? Aquell que ningú ha vist mai? Aquell que tant han buscat i que mai ningú ha trobat...? Com he dit, la llegenda és coneguda arreu del món mundial, però li manca veracitat.
Doncs sàpiga aquest monstre del llac Ness que, encara que les seves aparicions tinguessin a tots els vilatans aterrats, mai els arribarà ni a la punta dels unglots als 3 Senglars vistos a l'Estany de Banyoles. I això si que és veritat!
Que no heu vist mai cap senglar nedant a l'Estany?
Doncs això és el que va passar diumenge passat a Banyoles. 3 senglanots dels grans es batien amb peus i mans en mig d'un estany escenari del Triatló B de Banyoles d'enguany.
Amb el cap plastificat, la ràbia als ulls envidriats i el negre de la mort supurant per tots els porus del seu cos estilitzat (quasi tots) es van batre amb tot el que se'ls posà al davant fins que l'aigua va ser sang. Van pedala folls les seves cabres fins que va sortir foc del quitrà i corregueren tant que al camí s’hi va fer un clot que eixamplà l’estany.
I és que la vuitena posició a la general de clubs no és lloc per senglars i, amb mitja garrinada empantanegada a Balaguer, en Joan, en Jordi i l'altre Jordi es van encarregar de posar cada monstre al seu llac. Menys mal que un estava desmotivat i els altres hi anaven a entrenar per què de no ser així ni la mateixa Ramona s’hagués quedat a l'estany.
Aquí teniu la història real.
Diumenge 26 de maig es disputava el IX triatló internacional B de Banyoles. El CAT no volia faltar a la cita i tres exemplars del Club, el gran Jordi Martinez, el llarg Jordi Padrós i el prim Joan Escarrabill van assistir a la convocatòria per poder puntuar.
Es tracta d’un triatló de llarga distància amb 2200m de natació, 80 km de bici i 20km de cursa a peu, tanmateix les distàncies s’haurien de revisar perquè com cada any no són exactes.
Aquest any el circuit de natació s’havia modificat i es donaven dues voltes a un recorregut marcat per boies.
El tret de sortida era a dos quarts de nou del matí, així que els tres CAT’s, amb el neoprè enfundat, estaven disposats a donar-ho tot. La temperatura de l’aigua era de 15º i poc més, fresqueta, i més quan la temperatura exterior era de 9º.
Comença la cursa... tot i ser un circuit on es podia preveure que es podia estirar bastant bé el grup els tres participants coincideixen en que no va ser un nedar massa net... sensació d’anar molt agrupats amb el què això suposa. Amb 27’ sortia ja en Joan de l’aigua... darrera seu en Jordi M. amb 31’ i a tocar en Jordi P. amb 32’
Un cop ja feta la transició encarem el circuit de bici amb el clàssic i ja conegut recorregut de dues voltes. Així que tocava regular-se per poder encarar la cursa a peu amb les màximes garanties. Dues horetes i alguns minuts més per completar-los i feina feta. Aquí en Jordi M havia esgarrapat ja dos minuts a en Joan.
Transició i a córrer tres voltes al llac que sumaven 19 km i poc més. La intenció, anar de menys a més i així ho van fer tots tres. Amb la sensació d’acabar molt satisfets i amb uns temps molt bons en Joan el completava amb 1h 20’, en Jordi M amb 1h 23’ i en Jordi P amb 1h 24’
Destacar i agrair la claca de la família Martínez i Padrós, els seus crits i ànims es convertien en pura glucosa.
Resultats:
Joan Escarrabill posició 36 amb 3h 56’
Jordi Martínez posició 52 amb 4h 011’
Jordi Padrós posició 74 amb 4h 06’.
Per mi que van córrer l’última secció amb el casco “aero”. 1h 20’ – 1h 24’ tot i ser 19 km és córrer de valent!
Aquests resultats ens posen 6s classificats a només 44 punts de l’ascens, això sí, amb una cursa menys que els nostres rivals directes. Per tant, gas a la burra a Balaguer que això s’està posant a punt de caramel.
Gràcies a les feres de l’Estany i ànims als Balaguerenys per dissabte que ve. Espero que faci una bona calor com l’any passat. Jo, per si de cas, m’he estat entrenant fent sèries de 10’ x 1’r a la sauna de la piscina. 80º! Olé!
Fotos de L'Èric Besora. Gràcies Eric!