Batalla de les Termòpiles a la Cursa dels Gitanos entre el CAT i el CET. Ells eren molts però nosaltres som espartanus!

Foto: Núria Bonet

Aquest diumenge es disputava a Taradell magníficament organitzada pel Centre Excursionista Enclusa la 2a edició de la Cursa dels Gitanos. Una cursa que pel seu nom i el nostre aspecte ens venia que ni pintada als atletes del CAT, i no ho dic per mi que els que em coneixeu sabeu que gaudeixo d'una magnífica estampa de raça ària amb metre vuitanta d'alçada, ros i ulls blaus. Bé, al que anàvem, es tractava d'una cursa de muntanya de 22km amb un desnivell positiu d'uns 900m i que en aquesta ocasió gaudia del privilegi de ser la tercera prova del Torneig Social Pescallunes que ens enfronta als xirucaires del Centre Excursionista.

El dia abans de la cursa, amb en Jordi Checa vàrem tenir la brillant idea d'anar fins a Taradell amb bici per preparar les duatlons que ara venen i a dir la veritat, a les sis del matí quan em va tocar el despertador no m'ho va semblar tant de brillant la idea. Sóc massa vell per aquestes coses ja. Esmorzem i anem tirant xino-xano. Arribem d'hora al lloc de la cursa i entrem en un bar per fer temps. Em foto un te verd aviam si em torno com en Hulk però res. Ens reunim amb els demés membres del CAT i ens comencem a equipar, ens posem el dorsal i ens arribem fins a Can Roca per enllestir les darreres gestions pre-cursa (vosaltres ja m'enteneu).

Un cop la màquina escalfada i ben engrassada ens posem sota l'arc de sortida i els nostres temors es tornen realitat. Mig camuflats entre la multitud de corredors una legió de xirucaires espera per a esclafar-nos en quantitat a la que donin el tret de sortida, però nosaltres, 7 valents atletes, disposats a convertir la cursa dels Gitanos en la batalla de les Termòpiles no ens rendirem facilment. Fotem-nos el gel ara companys que avui dinarem a l'infern!

Un tiu amb dues botzines (per si una fallava) dóna la sortida: Moooooooooc!!!! i cames ajudeu-me arranquem corrent al crit de "l'últim no te tita!" perquè ens havien promès un embut al km1 en l'entrada d'un corriol. Efectivament de cop la cosa s'estreny i hem d'abaixar el ritme cosa que per dins s'agraeix tot i que per fora fas veure que t'emprenya. Enllacem un primer tram on és impossible d'agafar cap mena de ritme ni res que s'hi assembli: ara puja una paret de 10m, ara baixa pel mig d'un terrer, ara gira entre unes alzinotes, ara ajupe't, ara salta. Em sento cansat de sortida i els constants canvis no m'ajuden a agafar-li en tranquillu a la cursa però de mica en mica vaig notant que la pota respon i poc a poc vaig avançant posicions.

La cursa deixa de ser un constant de tobogants i comença a tenir pujades i baixades més progressives i algun tros força divertit en el que travesses rotllo "El Fugitivo" per dins d'un tub en el que hi passa un riu. En aquests moments, superada l'estona inicial de patiment en la que et promets que no t'apuntes mai més a cap cursa començo a gaudir de córrer per la muntanya. Em trobo bé sobretot en els trams de menys pendent, fins que arribem a una paret pel mig d'una roca que sembla la lluna. Aquí ens atrapen un grup i ens passen, provo de seguir-los però veig que el ritme és massa alt per mi, ho engego a prendre pel sac i segueixo al meu rotllo.

Superada la última pujada bé un tram final en baixada d'uns 5km en que em foto a rodar pujant una marxa i em quedo sòl. Faig un bon tros en solitari fins que a un kilòmetre de meta m'atrapa un altre corredor que em comença a apretar i de reull m'adono que porta una samarreta blava molt freqüent en xirucaires. Veig que és en Merino i poso a treballar l'estratègia: pujo el ritme una mica més i el poso a prova aviam si es queda. Res. Aguanta el ritme com un jabatu. En aquest moment hagués pagat pasta per tenir als turmells una punxa d'aquelles que tenien les quadrigues dels romans a les rodes. Mantinc la cinquena marxa per provar de collar-lo i a 500m de la meta faig veure que no puc més i el deixo passar al davant i és just llavors, en el moment que ja veiem l'arc de meta, quan es relaxa i li foto un atxassu per passar-lo a l'spring sense deixar-li temps de res. Sóc molt mal parit però un puntet és un puntet, tu!

Al creuar la meta el primer que em trobo és en Carles Juanuix que em diu que ha quedat cinquè. Realment, si això era la batalla de les Termòpiles en Carles ha estat el nostre Leonides. Els últims mesos ha treballat amb constància i la seva progressió l'ha portat a fregar el podi en aquesta ocasió. Comentem la cursa i mentre xerrem em faig el xulu de ser amic d'un dels bons. Quasi no he tingut temps de baixar de pulsacions que ja arriba en Marc, llavors en Checa i de mica en mica van arribant tots els companys.

Només hi ha una cosa millor que una cursa et vagi bé i és que els companys amb els quals has anat a córrer també els hi hagi anat bé. Ens recuperem bebent i menjant a l'habituallament entre rialles, bon rotllo i conya marinera en general. Mol més tard comencen a arribar alguns xirucaires del CET que es deuen haver parat a fer un foc de camp i a cantar cançons de minyonets escoltes ahahahaha!!!!! Ens fem una multitudionaria foto tots els pescallunes i val la pena dir que dóna gust veure tanta gent de Torelló i del Club envaint les curses i gaudint plegats d'aquest esport. És just en aquest moment, quan tothom es dóna cita al bar per fer el tercer temps que recordo que he vingut amb bici. Intento malvendre-la a diversos insensats però ningú es deixa enredar i hem de tornar pedalant com uns campions. Tampoc va ser tant dur, avui, dos dies després quasibé puc picar l'ullet sense que em vingui rampa als quadríceps.

Quan em pregunten com he quedat, sempre responc que "com un senyor", però si voleu saber la classificació dels atletes del CAT va ser la següent:

I la classificació de la cursa de 22km va ser aquesta:
5è Carles Juanuix 1h55'
15è Toni Font 2h00'
23è Marc Vilaregut 2h04'
31è Jordi Checa 2h07'
62è Xevi Delgado 2h15'
111è Toni Jiménez 2h33'
112è Edu Mas 2h33'

En la de 10km hi corria en Jacob Sánchez del CAT però mirant les classificacions no el sé veure enlloc. desconec si és que per algun problema no va poder acabar o no surt per alguna història amb el cronometratge.

Clicant aquí narinat veuràs les classificacions.

Si cliques aquest enllaç tros de pedaç veuràs una galeria de fotos de la Núria Bonet

Si cliques això teixó aniràs a una galeria de fotos del Gran Joan Parareda.

Si cliques toca'm un ou que l'altre se'm mou veuràs una galeria d' El 9 Nou.

I si cliques a la cursa del gitano disfruto com un enano veuràs les fotos d'osona.com

Crònica Toni Font