Coitus interruptus al triatló de Blanes

Aquest diumenge s'havia de disputar el triatló sprint de Blanes. Segona prova de la Lliga de Clubs i a la qual ens vem desplaçar 5 valents disposats a desafiar les dures condicions metorològiques del cap de setmana. Passant per Coll de Revell veure el Montseny ben nevat ja ens fèia intuir una mica el que acabaria succeint, tot i que les notícies que ens arribaven dels companys que havien anat a Pont de Suert, amb una duatló de carretera que es disputaria en condicions gèlides i amb plugim d'aigua neu, no fèia més que esperonar-nos a barallar-nos amb onades dels metres que fes falta i a pedalar a 40 per hora amb tiretes. per alguna cosa som senglanots del CAT cullons!

Arribem a Blanes i mentre baixem del cotxe un noi ja ens diu que no agafem pas el neoprè que la cosa queda en duatló. Ja es veia a venir de fet. Agafem la resta de drapaus i cap al box. Com que nosaltres sortiem a la segona sèrie que començava a les 10:45 arribem una mica apurats al limit horari per deixar la bici al box i just quan ho estàvem fent, a les 9:25, anuncien que la bici també es suspen i que queda tot substituit per una cursa a peu que començarà a les 9:30. És a dir, en 5 minuts.

Sense temps material de participar-hi, amb les bicis a les mans i tots els trastos, sense escalfar ni res, decidim deixar-ho córrer (i mai més ben dit). Tots excepte en Miquel que té unes ganes enormes de debutar i al moment just que s'acabava de treure el xandall donen la sortida i a esprintar per atrapar els que surten (que per això era sprint la cursa, no?). Al final, tot i així va fer la cursa a peu en uns bons 36 minuts.

Sort que al final no van suspendre el segment de butifarra ni el van canviar per un tram de galetes maries ni res d'això i alguna cosa ens vem endur. Segurament, encara que hagués tingut temps d'escalfar, fer un pipí i posar-me a la línia de sortida no hagués corregut. Anava a fer un tri i em donaven una cursa a peu de 8,5km al final (ni deu van ser). Comentàvem que és com anar al bar, demanar un tallat i que et serveixin un Trinaranjus.

Reflexió 1. Si pel temps que fèia es va suspendre l'sprint hi ha països que no es podria fer mai cap triatló.

Reflexió 2. Sobretot que ningú m'entengui malament. No demano que em tornin l'import, a dos dies de la prova l'organització tenia totes les despeses fetes (samarretes, butifarra, etc, etc), però si m'avisen m'estalvio la gasolina.