Cursa completíssima del CAT a l'olímpic de Pont de Suert
.jpeg)
Aquest diumenge arribava una nova edició del triatló olímpic de Pont de Suert. Enguany estrenant el format de campionat nacional de Catalunya per clubs. Pel que fa al Cat s'ens presentava una nova oportunitat de sumar uns valuossíssims punts de cara a mantenir-nos l'any vinent en la categoria dels millors clubs de triatló del país.
Tot i els Ironmans, Altrimans, Supermans i Spidermans, la sega dels cereals i tota mena de circumstàncies personals. El Cat presenta a priori, una alineació que fa molta patxoca, formada per en Xevi Codony, l'Àngel Serrat, l'Èric Gay, l'Alberto Carrasco, en Miquel Auladell i jo en Jordi Cutrina. Però, el mateix dissabte al matí, en Xevi ens cau de la llista en girar-se un turmell al sortir a trotar per deixar les cames a punt de solfa de cara la cursa de l'endemà. Així doncs els quatre jovenets i l'avi "robòtic" arribem per fer nit a Bonansa, un poblet ja a l'Aragó, però a tocar de Pont de Suert. El lloc és tranquil i pintoresc, això si del cavall del "Chiquito" no en trobem ni rastre.
El més dur d'aquest esport, són sens dubte, el horaris. A les sis del matí ens llevem, esmorzem i sortim cap a boxes per deixar tot el material de la cursa. Entre un que "espera que ara me deixat això", l'altre que "on poso allò" i el de més enllà que ara li venen ganes de plantar un pi, ens cruspim tot el temps que teníem i a tot córrer arribem al pantà de les Escales. Deixem les bicis, ens posem el neoprè i com és costum al Cat sense ni temps per escalfar de pet a l'aigua que ja estan a punt per donar la sortida.
Sortim a la primera sortida, la dels clubs que disputen el campionat, som en total uns cent-setanta triatletes. La sortida és molt ample, cosa que fa que no hi hagi ni una trompada i el grup s'estiri de seguida. La veritat que nedar aquí és tot un luxe, l'aigua està neta, no massa freda i la distància està ben medida. A part d'algún ensurt en forma de tronc flotant, sortim tots de l'aigua sense cap mena d'incidència. Primer l'Angel (que fa un any que no neda, qui el va parir, doncs com tira encara), en segon lloc l'Èric ( el "nanu" és supera a cada carrera), després surto jo ( com sempre ritme Ciborg de menys a més) i amb molt poca diferencia de temps surten en Miquel i l'Alberto ( superant amb nota el seu debut a l'aigua d'un triatló olímpic).
El circuit ciclista consta de dinou quilometres en direcció a Boí, gir en un cono al mig de la carretera i tornada cap a Pont. La primera part tot i no pujar molt, va picant cap amunt tota l'estona i costa una mica trobar el pinyó adequat per avançar sense desgastar-se massa. El fet de ser d'anada i tornada et permet veure com va la cursa i prendre referencies amb els companys. La clau aquí és començar la tornada amb un grup per poder fer una bona baixada. L'Angel es manté al capdavant, després l'Èric, jo a continuació i en Miquel i l'Alberto que s'han ajuntat per fer treball d'equip. Per culpa d'una trencadissa a la roda del darrera quan estic acabant la bici arribo a Boxes amb els quatre intermitents posats i a tres per hora. M'adelanten un parell de grups, un d'ells és el que hi van en Miquel i l'Alberto.
La cursa a peu són quatre voltes a un circuit, en teoria, de dos quilòmetres i mig (en realitat és un pèl curt). Tot i ser molt distret, el constant canvi de superfície i uns quants girs força tancats, fan que no sigui un circuit massa ràpid. L'Angel i l'Èric, com a bons corredors que són fan unes bones marques, l'Alberto acaba també la cursa a peu molt fort. Jo just al últim quilòmetre atrapo a en Miquel i entrem junts a meta.
Tot i que segurament no em aconseguit tants punts per la lliga com esperàvem, tots cinc estem molt contents i satisfets un cop acabada la prova. L'Àngel pel fet de tornar a competir amb el Cat després d'estar un any fora estudiant. L'Èric, l'Alberto i el Miquel contentissims del seu debut en distància olímpica i jo per poder anar recuperant les bones sensacions després de Lanzarote. I tots cinc especialment per haver passat un cap de setmana en una cursa que tot i que ens queda lluny, val molt la pena de venir a fer.
Lliga de Clubs (per actualitzar a 09/07/2014)