Duatló de Bellmunt, Torna l'Hereu del Plà!
Aquest juny i juliol havien estat més humits del normal. Un seguit de pluges diàries feien que els tractors no poguessin entrar als camps i, fins gairebé a finals de juliol, l'Hereu del Pla es va veure obligat a deixar de banda els seus entrenaments per asseure’s al damunt del tractor i anar a ensilar dia sí dia també. Però el blat, un cop al sac i ben lligat, ha deixat lliure de tota càrrega la bestia que porta a dins l'Hereu i després d'uns bons entrenaments amb el seu amic Carles Juanuix i quatre esgarrapades ja veieu com s'ha posat, 5è a la classificació general de la X edició del Duatló de Bellmunt.
Al final només tres atletes del CAT van prendre la sortida a Sant Pere. En Xic; el Míster Chequinello i en Rai, el tauró del Ges.
La primera passada la veig al trencant de Pedroses, on comença de nou l'asfalt. Primer passa el tauró amb la coixa. Aquella bici amb un animal com en Rai al damunt sembla que s'hagi de trencar per tot arreu. Encara no serra les dents i fa bona cara, aquest any, en bici el veig valent, més que tot per la “somanda” que em va fotre en bici tres dies abans del duatló. A un minut i poc passa el Míster. També fa bona pinta tot i que porta "pinxassu" al davant. Tot són dubtes per ell, ja que la baixada de Bellmunt és de màxima exigència per la mecànica de la bici, i anar ja pujant amb un "pinxassu" és tenir mala peça al taler. Després passa el Xic. Sempre ho ha dit: al Duatló de Bellmunt s'ha d'arribar a Pedroses fresc com una rosa. I així ho fa. A partir d'aquí comença a engegar la màquina d’embalar i va empaquetant rivals un d’arrere l'altre. Pujant en BTT en passa uns 10 o 12 i si fa o no fa els mateix passarà corrent.
Aquest any em perdo l'extraordinari ambient que es viu cada any a les últimes rampes de després del pàrquing. No es pot estar a tot arreu, però sé que hi arriben en el següent ordre: El Xic en 13a posició, en Rai fotent cops de cua i en Checa arrossegant la roda.
Corrent, en Xic acabarà d’embalar la resta de corredors que té al davant fins arribar a la T2 ja en la 5a posició. Aquí en Rai es desinfla una mica i perd totes les posicions aconseguides pujant i és avançat pel Míster que, en comptes de desinflar-se, infla... Però infla la roda del davant que es troba completament punxada en arribar a la T2.
El segon escenari de luxe del Duatló, no cal dir-ho, és a les fulles. Aquí (i reivindico un premi especial per aquest tram) els corredors del CAT “se surten” i fan honor a la nostra mascota. Diria que el Xic s'enduria el 1r premi a la millor baixada a peu, va amb la bici al costat però baixa com un senglar a plom! Encara ho fan millor en Checa que sembla que hagi fet un relleu momentani amb en Dougie Lampkin i en Rai que tot i la tomanya final ens deixa a tots bocabadats. Veure baixar aquell tros de bèstia com un llamp per les fulles fot impressió, tanta, que el passadís que es forma a costat i costat del camí s'anava obrint al seu pas per por que s’ho endugués tot pel davant.
I així, rostos avall, van arribar al davant de Cals Avis el Xic 5è (2:14:01), el Míster 20è (2:29:01), i el Tauró 26è, que crec que l'últim tros el va baixar pel seu estimat Riu Ges (2:37:51).
Des del CAT volem felicitar un cop més a l'organització i els donem ànims per què no deixin perdre un duatló tant especial com aquest. L'any que ve, prometem vindre amb més efectius a donar espectacle, si més no, a les fulles.