El CAT, en una pinya, a les posiciós del davanteres de la Mitja a la Cabrerès MM
Ja feia molts dies que no feia cap crònica, però la cursa d’ahir, potser perquè era la de casa, m’hi ha fet posar de nou, i és que aquest diumenge es va córrer la primera edició de la Cabrerès MM i, ara sí que ho podem dir, una cursa de muntanya amb tots els ets i uts.
El recorregut té una primera part de llarga pujada fins al peu de Cabrera que passa per les Comes a partir d’on comença un seguit de corriols fins arribar pràcticament al coll de Cal Vidrier. Aquí segueix amunt pel Camí d’en Carles i cap al Collet de Cabrera. Un cop a dalt discorre per tota la serralada de Cabrera passant pel Collet de Cabrera, Coll del Bram i pujant al Pla d’Aiats fins el Puig Sabastida per baixar ja direcció Cantoni. Aquí la Mitja tira ja avall pel camí de la foradada amb una baixada enganyosa, ja que si t’has trinxat molt de cames abans, no et permetrà agafar un bon ritme, doncs és 100% corredora. La marató, a Cantoni, encara cap a Tavertet baixant per St. Corneli i tornant pel pont de Baumadestral i Can Rispet per anar a buscar la mateixa baixada de la mitja marató pel camí de La Foradada, fent així un segon tram de cursa força més corredor que el primer.
El CAT, va assistir a la cita amb una bona colla de senglars (a la foto hi falta en Dani Barranco que sempre va tard) que vam córrer la mitja marató, no és que siguem uns poca cosa, el que passa és que a la mitja era on es podia, realment, senglanejar de veritat, hehe...
Hem de dir que tot vam disfrutar de la cursa de veritat. Sortir a les 8 del matí per fer la mitja (que van acabar siguent 25 km) ens semblava un xic d’hora, però el matinar va quedar completament recompensat un cop a dalt de Cabrera i el Pla d’Aiats; La llum de bon matí i els primers colors de la tardor et feien dubtar de si continuar corrent o parar a contemplar aquell espectacle natural.
El primer en arribar va ser en Xevi Codony; Gairebé no entrena el paio, però per mi que a la feina es fot algunes enrampades de tant en tant per què el tio pujava que treia xispes. La resta, vam arribar pràcticament tots plegats, fent equip vaja! Les destrals van sortir baixant però, que és on hi va haver més canvis de cromos. Vaig fer bona part del recorregut amb en Leo i com era d’esperar, a falta d’un quilòmetre i poc pel final va treure les urpes del rodador nat i se’n va anar. Darrera a tocar, en David Botello i en Rai, cadascun fen la seva pròpia cursa però tots molt a tocar. En Dani, com en la foto, aquesta vegada també venia una mica tard. Potser si haguéssim sortit a les 9 també hagués arribat amb el ramat.
No puc acabar aquesta crònica sense fer un petit incís de la cursa del nostre gran amic i corredor Carles Juanuix. Ell sí que va fer la llarga, i per fi comença a recollir el fruit de tant de treball. Per fi arriben els podis. Un segon lloc de la general aconseguit en una cursa que no s’adeia massa a les seves característiques li auguren una temporada que pot ser bestial. Felicitats Carles!
En fi, una nova cursa de muntanya en un calendari a vessar. Però si he de jutjar per la feina dels organitzadors i per la vellesa del recorregut, crec que es mantindrà.