El CAT aconsegueix l'ascens a 1a divisió de triatló a Calafell
El passat diumenge 22 de setembre la V edició del Triatló esprint de Calafell va tancar el campionat Català de triatló d’enguany.
Un total de 630 inscrits a la cursa donava fe que encara faltava molt bacallà per tallar i que molta gent i clubs optaven encara a endur-se’n un bon tros. Això va fer que el box on es pengen les bicis estigués a rebentar i que el que podria haver estat una cursa residual de tràmit passés a ser una de les curses amb més corredors de l’any.
Un terreny pla i farcit de palmeres i un sol implacable digne de la Costa Daurada no és el paratge natural preferit del senglar, però aquesta vegada ens tocava jugar en camp contrari i, com diu la dita: “el bon torero ha de saber torejar a totes les places”. Així que al les 5:30 hores de la matinada el taxi privat del CAT amb conductor inclòs feia camí AP7 avall carregat a vessar de bicis, neoprens i senglars disposats a defensar una quarta posició a la general que ens donaria el tercer i últim ascens a primera divisió de la temporada.
Els bons atletes mai canvien els seus rituals abans de començar una competició important i així ho fem al CAT. Per difícil que ens ho posin, per d’hora que arribem i per paper que falti és d’importància capital anar a tirar una carta de bon dia al rei i començar la cursa sense cap mena d’escalfament. Aquest cop, donada la importància de l’esdeveniment, el ritual va ser especial i l’enviament postal va anar via contenidor de rebuig amb rodes, no fos cas que no arribés i ens portés un mal auguri. Un cop fets tots els tràmits legals i amb una mar com un mirall, els cinc corredors del CAT, Checa, Codony, Rai, Font i Cutrina iniciaven la lluita cap a l’ascens final.
Aquest vegada, el tram de natació no va arribar amb prou feines ni a ser un tràmit. Entre la calma del mar, la poca profunditat de la platja de Calafell i uns 750 metres força escassos va fer que en menys de 8 minuts ja sortissin els primers nedadors. El tauró del Ges, en Rai, va sortir de l’aigua el primer del CAT amb 9’ 05 ‘’, darrera d’ell en Checa, en Toni i en Codony i finalment en Cutrina van anar direcció al box en una transició gairebé més llarga que el mateix tram de natació.
El circuit ciclista era la cosa més plana i avorrida que s’hagi vist mai en un triatló. 3 voltes a un simple rectangle d’uns sis quilòmetres i escaig sense cap lloc per trencar els ritmes va fer que la cosa anés a ramats de 30 o 40 corredors tots esperant reservar forces per l’última secció. Aquí en Checa va poder agafar el grup d’en Rai. Per darrera, el grup d’en Toni Font i en Codony retallava segons amb els del davant tot i que no suficients per agafar-los abans de l’entrada al box. Al davant ja hi havia tres corredors del C.A. Igualada, l’equip amb què ens havíem de jugar els torrons. Ells havien vingut amb la iaia i tot, potser eren uns 15 i les coses se’ns estaven complicant. Vistos els llocs que ocupaven tot podia passar i ens tocaria prémer les dents al tram de córrer.
La cursa a peu es va disputar a dues voltes al passeig marítim de la població. Aquí el millor va estar en Codony que va posar damunt la taula les seves dots de bon corredor i va anar retallant fins aconseguir superar en Rai i, per poc que no fa el mateix amb el míster. Tot i el seu ritme endimoniat, no va ser suficient per caçar a cap dels igualadins que aquest cop sí que ens van ben manegar.
Val a dir que si alguna cosa ha millorat als triatlons vers l’any passat és que a l’arribada ara sempre t’hi espera una font de cervesa que no s’acaba mai. Tot i els dubtes que teníem de si hauríem pujat o no, nosaltres ho vam començar a celebrar sota l’arc d’arribada estant tirant de coca i cervesa com mai, més que tot per si no sonava la campana que poguéssim dir allò de “que em treguin lo ballat”.
Vam passar el viatge de tornada fent matemàtiques per esbrinar com hauria anat. Tot semblava indicar que s’hauria assolit però el neguit va durar ben bé fins les 10 de la nit quan en Jordi Cutrina, via whatsapp, ho va confirmar.
El CAT Triatló tanca així una temporada de triatló més que excepcional. A part de la ingent quantitat de Ironmans que s’han corregut i finalitzat hem aconseguit tres ascensos (Duatló de Muntanya, Duatló de Carreters i Triatló) que ni en pintura ens podíem imaginar. A principi de temporada ens miràvem aquests objectius de reüll per no endur-nos una desil·lusió al final i la veritat és que ens ho hem treballat i ho hem brodat.
Ara sí que ho podem celebrar i bé. Això es tancarà amb un sopar del que de ben segur se’n sentirà a parlar i al que no hi pot faltar ningú.
Felicitats a tots els socis del CAT. Tots, amb més o menys mesura hem col·laborat a assolir aquests ascensos. Felicitats i gràcies també a tots els triatletes que heu pedalat, corregut, nedat i suat pel CAT. Ha estat un plaer tenir-vos al costat entrenant i competint, rient i plorant, patint i gaudint d’aquest esport que ens uneix i ens dóna nous reptes a cada instant.
Ara ens espera un repte potser encara més gran que el que hem aconseguit. Caldrà mantenir els equips a primera divisió, així que us convido a seguir endavant, amb la mateixa força i diversió que aquest any, amb aquesta barreja de competitivitat i bon humor que caracteritza a la gent del CAT.
Gràcies a tots i fins la temporada que ve, on esperem tornar-vos-hi a trobar.
Bé... potser tampoc calia posar-se tant romàntic, però d’alguna manera havíem de tancar la temporada.
Salut a tots!!!