EL CAT com la Voll-Damm: DOBLE O RES. Crònica del triatló doble olímpic Terrres de l'Ebre.

A les 7 del matí hem quedat els 3 Jordis del CAT: Checa, Cutrina i Martinez. Ens trobem just a la cua per entrar al box. La matinada es fresca, bufa una brisa pero el mar igual com nosaltres, sembla en calma. El que passa es que lo nostre nomès es aparença.

 

La llarga distància du més postureo que en altres proves: cabres d'ultima generació, cascos aero, neoprens de gama alta, perneres fosforito, i sobretot molt friki suelto. A Sant Carles n'hi ha una bona mostra i bado al box veient el panorama. Ens enfundem el trajo passant abans per la visita de rigor per treure pes, i ens disposem a la línia de sortida. Des de la sorra veiem lo lluny que estan les boies i ens començem a ensumar que la distáncia será mes llarga del que la organització proclama. Jo em disposo a l'esquerra de tot, per intentar controlar i aixi que els cops nomes em vinguin  del costat dret, i en Checa em ve a fer companyia. Mentrestant al mig del pilot, en Coqui el Cyborg activa el seu camp magnétic, i aixi assegura una natació tranquila...

 

Arranquem i els primers 150 metres son estil amfibi. Amb un metre de profunditat, pots anar entrant i sortint de l'aigua. Vaig enganxat darrera en Checa, se'm dona bé aixo de l'estil amfibi. A la que no toco de peus a terra el tio em desapareix en 20 segons. Com neda el mamón! I comencem 2 voltes a un triangle de boies mes llarg del previst, sortim i algu diu 3.600m. Al final es consensuen uns 3.400. Cap a boxes, i bicicleta i carretera i manta.

 

El circuit de bici consta de 3 voltes de terreny totalment pla. La pujada i la baixada ens la marcarà el vent. Es molt fort el cabrón. A la primera part del circuit passo molts triatletes. És lo que té sortir el 197 de l'aigua. El vent vé totalment de cara els primers 8 kms, sembla que pujis a Bellmunt. Llavors en un cruce gires i ve d'esquena uns 8 kms més: en aquest tram et penses que estàs super fort. Ara lo millor de tot es passat l'avituallament, on el vent t'empeny de costat. Sembla que facis windsurf. Tots els triatletes penjats cap un costat fent la cenyida... que macu! Al final 90 kms clavats entre les tres voltes i el tram d'enllaç que es fan prou llargs.Arribem a la trancisió i desprès d'un llarg tram de compensació pel costat dels boxes, canvi de sabates i cap a córrer. 

 

El circuit de córrer, si voleu la meva opinió personal, és senzillament horrible. 4 voltes a un circuit pastós, monóton, ple de cantonades, girs i revolts, i on et vas creuant contínuament amb altres triatletes i has de vigilar no xocar. L'únic de bo es que la familia ens veu fins a 8 vegades, i amb els companys ens anem creuant i també controlant. I tot controlant, de seguida m'adono que avui el Mister Checa va molt bé i corre mes de pressa que jo, i el Cyborg, em serveix com a rellotge per saber si mantenc bé el ritme. Sembla un GPS amb potes!! Però per sobre de tot el que veig es que els 3 anem bastant ben posicionats i que el CAT fará uns bons punts per la lliga de triatló, doncs tot i nomès dur 3 representants, acabarem tots sense contratemps.

 

Arribada amb bon avituallament per recuperar-nos de l'esforç, fem una valoració positiva del dia, on per cert la temperatura ha sigut perfecte per competir.

 

Les classificacions.

 

Jordi Martinez