El CAT dóna peixet a la 2a cursa del Rànquing
17 de febrer, 8 del matí. Campdevànol. Segona cursa puntuable del Rànquing CEAT - Campionat Pescallunes de Curses de Muntanya.
Es notava a l’ambient que la primera de les 6 curses del campionat havia estat un desastre amb majúscules pels xirucaires del CET. A part de venir en massa (per mi que hi havia el tresorer, la secretària i la iaia i tot) van venir amb el ganivet a les dents, llestos per fotre’ns una bona estocada i recuperar els punts perduts als 2 Turons.
Per allà a les 7 del matí sonava el despertador i tornava aquell pensament que sempre es repeteix a l’hora de llevar-se per anar a fer una cursa “per què m’hi vaig haver d’apuntar?” que em va fer arribar un pèl just per recollir el meu dorsal. Tot i això, arribo i puc veure la sortida de la marató, això em reconforta una mica; la que els hi espera penso, i me’n vaig cap a fer cua pels dorsals. Ningú del CET a la vista, i la cua es és considerable. Hehe... em dic. Com no arribin ja, es quedaran fora... Però no, tot sortint me’ls trobo amb les dents esmolades i sabedors que avui serà el seu dia: n’han vingut 22, cosa que en aquell moment encara ignoro, i a més a més, camuflats: a aquestes alçades encara no tenen roba i quan estàs en plena cursa no saps si te les estàs fotent amb un pelacanyes o amb un xirucaire esgarriat.
Si no m’equivoco (ja em disculpo per avançat) som 7 corredors del CAT; vam pensar que els podríem donar una mica de peixet després de la primera cursa. Vaig molt ben acompanyat: Carles Juanuix, Anna Macià, Xavier Delgado, Eduard Mas, Toni Jiménez, Anna Urbea i jo. També ha vingut en Jacob Sanchez, que farà la cursa de 9 km. Qui l’ha parit en Jacob, ha fotut el 2n classificat a la general i 1r junior amb 54:37! Ben bé que ens hagués anat empaitant xirucaires! Felicitats Jacob!
Els nous fitxatges del CAT Eduard Mas, Xavier Delgado i Toni Jimenez
Fem una mica d’escalfament amb en Carles mentre donem voltes al típic dilema de quina roba serà millor per la cursa; no fa massa fred, però fa un ventet que te’n dóna la sensació. S’acosten les 9 i tots estem ja apunt pel coet de sortida. Em col·loco força endavant, amb l’Anna i en Carles, conscient que no els podré seguir més enllà de la primera pujada forta. Els del CET, treuen el cap discretament cap al darrera de tot, fa la sensació que no volen ser vistos i m’ensumo que avui en porten alguna de cap.
Amb un xiulet, s’enlaira el coet de sortida i abans no esclata sortim braus com els toros de San Fermín, carrer amunt i sense saber ben bé cap a on. Al darrere, els del CET; només els falta el diari cargolat a la ma. Saben que tenen el toro al davant, només han de córrer, observar i gaudir de “l’encierro”. El recorregut, molt ben senyalitzat, travessa el poble i comença a pujar suau cap al peu de la muntanya. Aquí ja he perdut en Carles i anem junts amb l’Anna. Ben aviat ens avança en Guillem López i al cap d’uns dos quilòmetres comencem ja a enfilar-nos de veritat. Tinc bones sensacions, tot i això, l’Anna se’n va. La cursa és realment dura; si la pujada és forta, la cosa es complica baixant; els quàdriceps m’esclaten i amb prou feines puc frenar.
Passada la part més dura del recorregut observo les impagables vistes que ens dóna el Ripollès i vaig fent alguns trams trencacames abans de baixar per un pendent fort cap a Campdevànol. De sobte, en un gir en plan “Estafetas”, sento un trot desbocat darrera meu; aquest deu anar tard... Quan arriba al meu costat miro per donar pas i veig una cara coneguda que em mira amb un somriure de bat a bat. És en Dede...?
En Dede de Déu! Baixa com una allau i a la que me n’adono ja he fet tard. Enxampa’l! -em diu el cap- que el bombin! -les cames-, i amb un ritme de capipota tiro avall amb la mà a la ronyonada tapant-me una punyalada de les que fan mal.
Aquesta setmana ens han ben manegat. Tot i això, res millor que un tercer temps per comentar la jugada, tapar ferides i, aquest cop sí, haver d’aguantar el sarcasme desenfrenat i burleta de qui assaboreix una bona cervesa i una victòria plegats.
Ens queda com a consol la 9a posició d’en Carles Juanuix, (primer Pescallunes classificat), el podi de l’Anna Macià, 1a fèmina a la general (els del CET encara no l’han trepitjat), el 2n lloc d’en Jacob i la certesa que als gitanos de Taradell les tornes canviaran.