El Club Atlètic Torelló - Triatló al Campionat de Catalunya de Duatló de Carretera disputat a El Prat

Foto Active Nutrition Barcelona

Ahir diumenge, després d'un canvi de data i d'horari a última hora es va disputar a El Prat de LLobregat el Campionat de Catalunya de Duatló de Carretera, al qual el Club Atlètic Torelló vàrem desplaçar un equip que potser no era d'all-stars per la coincidència amb la Mitja de Granollers, però si que garantia la defensa dels colors del CAT amb aquella elegància i distinció que ens caracteritza als sis mascles alfa que formàvem l'esquadra pescallunes. En Guillem Camallada Rifà, en Jordi El Mister Checa, en Jordi Ciborg Cutrina, en Victu Il Professore Panyella, en Marc El Masatgista Riera i jo mateix (Toni Font) vàrem ser els chosen six.

L'home del temps ens havia promès una bona dosi del millor amic del ciclista: el vent. I la veritat és que, al arribar contemplar en el circuit de bici una interminable renglera de conos i valles tombades per terra no prometia precisament una plàcida pedalada en plan verano azul. Aparquem els cotxes, recollim els dorsals, dinem macarrons i anem al Bar Jaen a que en Manolo ens posi uns carajillos de llet (ho entenien millor que demanant tallat). En Jordi fa dues hores de cua per fer un rierol i els demés preferim anar a una zona descampada on rates del tamany d'un conill campaven com per cal sogre. Deixem els trastos al box i comencem a escalfar ja vestits amb el traje oficial i en Marc vestit de massatgista amb xandall i jaqueta. Finalment ell també es posa de curt i ens situem a la línia de sortida.

El tram de córrer consistia en un recorregut de poc més d'un km per una zona verda al qual calia donar quatre voltes, cosa que fèia que fos molt agradable de seguir pels acompanyants si no fos perquè fotia un vent que se t'enduia la perruca. Ens toca córrer en una posició privilegiada: just després dels equips femenins. Yupi! Compte enrere. Ens donen la sortida i dediquem la primera volta a temptejar el ritme adequat que calia portar de manera que ens permetés anar lleugerets però sense matar els menys corredors del grup. De mica en mica hi anem agafant l'aire (mai més ben dit) i les voltes van caient. Un pilotàs de gent et va animant tota l'estona i la cursa a peu es fa molt distreta. El quart cop de passar pel box un jutge ja ens fa entrar cap a la T1. Ens traiem les vambes i ens calcem les sabates de bici. Uns despengen la cabra, els altres despengem la burra i sortim corrent del box com ho farien un grup de duatletes corrent amb esclops. Just al moment de sortir un control crida "Oju el burdillu!" i em trobo un burdillu de cop i volta. Tinc temps d'aixecar la roda de davant però la de darrera fot un rebot que des de la torre de control del l'aeroport confonen el dorsal de la bici amb la matricula d'un avió. No ha passat res però. Pugem a la bici i som-hi!

El nostre equip estava format per tres bons ciclistes i per tres ciclistes diguem… a seques. La nostra tàctica era posar-nos escalonats un de bo i un de patata per formar un grup que pogués fer-se els relleus de manera que el ritme fos el màxim d'homogeni possible, però amb la professionalitat que ens caracteritza fem just al contrari i no sé com, quedem tots els petardus junts. Tant li fot. Ningú podrà parar-nos! Gooo CAT gooooo!

Foto de la Rut Pujol. Merci ;-)

En alguns trams, el vent en contra dificulta seriosament la ciclabilitat, per això procurem ser suaus perquè creiem que treure'm millor resultat conduint amb finura i fent bé els relleus que no pas volen pedalar com bojos. Als primers moments fem algun relleu que sembla més un "atxassu" que no un relleu i algun "bandassu" pel vent però mica en mica hi anem agafat el "tranquillu" i la cosa va cada cop millor. En trams on el vent bé de cara fem els relleus més seguits, i més prolongats quan no n'hi ha tant; procurem traçar bé a les rotondes i mica en mica anem passant forces equips. En un moment d'aquest tram passem l'equip de Fisiorutpujol comandat per l'Èric que amb una grip de cavall es va veure obligat a competir per les baixes d'última hora en el seu equip. Ens saludem amb el què la bufera a 200 pulsacions ens permet i tirem endavant. Al completar el tram de bici haviem decidit baixar de la bici calçats per la falta d'experiència d'algun dels membres de l'equip i així ho fem, com ho farien sis gats caminant per una bassa glaçada, mig patinant mig aguantant-nos drets i rapid penjar bici i fer el canvi de calçat.

Només són dues voltes nanos. Va cullons! Sortim de la zona de transició corrent, alguns cagant llets i d'altres cagant-se en tot. Modulem el ritme i ens anem ajudant. Procurem formar un esquadró i coloquem al mig resguardats del vent els qui van més tocats. Ens animem i ens ajudem empenyant-nos. Completem la primera volta i ja només ens queda una serie de mil com qui diu. És en aquest punt que dic a en Jordi Checa que m'ajudi a empenyer en Guillem i ell entén "Fota-li un placatge!" (és conya ;-). Se'ns emboliquen les cames i ens cardem tots tres de grapes. En Guillem es pela les mans i és el que es fa més mal perquè amb aquella alçada que té cau de molt amunt, però som tres besties pardes i ens aixequem com si no hagués passat res i continuem amb el peu a baix. Apretem les dents l'última recta i creuem l'arc de meta. S'ha acabat. Som els putus jefes! Som els reis del món! Sí senyor nanos!!!

Ens abracem. Ens felicitem i ens apropem a l'habituallament a comentar la cursa. Al final hem quedat en la posició 54 de 100 equips. Estem contents de com ens ha sortit ja que creiem que hem corregut força bé, hem pedalat de conya i hem assolit el nostre objectiu: passar-nos ho de puta mare competint amb els amics, en una cursa perfectament organitzada que ens ha fet sentir com "pros". I al loro: primers puntents sumats pel CAT a la LLiga de Clubs de Duatló de Carretera.

Carreguem bicis als cotxes i després de perdre'ns varies vegades, tornem a casa visitant Castelldefels, El Garraf, Molins de Rei, El Papiol i el Coll del Tut. No passa res. Tots els camins porten al parking del Firal.

Aquí els resultats definitius.

I aquí una galería de fotos de la inigualable Rut Pujol amb deu mil milions de fotos.