Fang, suor i llàgrimes al Triatló de Catalunya a Banyoles. L'ambient ideal per un senglar del CAT.

Aquí un dels candidats africans a fitxar pel CAT

Com qui no vol, i casi sense adonar-nos ens hem menjat l’agost, hem deixat enrera les vacances i el temps de relax. Ha arribat el setembre  i amb ell una de les cites ineludibles del calendari triatlètic català, el Triatló de Catalunya, Campionat Absolut de Catalunya, que des de fa ja divuit anys es celebra a Banyoles.

En aquesta ocasió el CAT presenta un equip de circunstàncies, no per la seva qualitat, (tots sabem que al Cat només hi tenen cabuda els millors exemplars de senglars de la Vall del Ges i poblacions properes), sinó per el nombre, ja que el formem només tres membres, (nombre mínim de triatletes que han d’acabar la prova per tal de puntuar a la lliga de clubs). Aquest fet es degut bàsicament a dues raons: la primera, s’acosta la Duatló de Bellmunt i més de la meitat de Cats es passen nit i dia repassan i reseguint cada pedra , cada arrel dels camins i corriols per on transcorrerà la mítica prova Santperenca. La segona, potser no tant visible d’entrada, però no menys certa, és que el nostre gran capità, la persona que intenta posar ordre al cau de bojos en que es converteix a vegades el Whatzapp del Cat i que empaita a tots els  Cats mandrossos perquè s’apuntin a les carreres està de vacances. El Pare Senglar volta per terres Africanes visitant pobles i poblets aten a descobrir nous talents per la pedrera del Cat.

Amb els macarrons a mitja digestió, un cel negre  amenaçador i algún que altre badall de la migdiada que avui ja no farem arribem a Banyoles  en Ramon Comas, en Jordi Padrós i en Jordi Cutrina.

Sense més novetat deixem els estris al box i au! A caminar descalços el quilomètre I mig que separa el box de la línea de sortida. Amb la píjeria que corra pel món del triatló, no vegis les patejades “en boles” que ens marquem de vegades. Deu ser cosa d’allò que anomenen Barefoot. Un cop a la sortida ens conjurem com sempre, però avui més que mai, perquè tots els Cats creuin la línea de meta. Si cal ens beurem l’aigua de l’estany, si pinxem anirem amb una roda i si tenim rampes correrem a peu coix o cap per avall, però  avui només es contempla una opció: Creuar el tres victoriosos la línea de meta.

Hi haurà quatre sortides, la primera pels élit, junior i sub23 més algún federat triat a l’atzar per fer pinya, la segona per les fèmines, la tercera (la nostra) per la resta de federats i una última per la gent amb llicència de dia. Un cop a l’aigua tot trascorra amb normalitat, el grup s’estira i tothom troba el seu ritme i lloc per anar avançant metres. I es que és un luxe nadar al l’estany de Banyoles, 1500m seguits i amb una sola boia de gir.

Sortim de l’aigua, En Rai primer, després en Padrós i en tercer lloc jo (el Cyborg vaja). Aquest ordre ja no variarà en tota la cursa. Un cop a la carretera les sensacions dels tres són bones, toca apretar i guanyar posicions tot buscant aquell grup que ens permeti fer un bon temps a la bici. El cel ara si té un color negre de veritat i no triga en començar a ploure amb ganes, sembla com si avui fos l’últim dia per ploure i els de dalt haguessin de buidar els dipòsits. Algún participant abandona, però a cap dels tres sens passa pel cap aquesta opció, això ho acabem si ó si. A estones plou amb ganes, però la temperatura és bona i no patim fred. Sense cap més contratemps anem arribant altre cop a Banyoles.
Ja de nou al box, continua plovent I tot està mig inundat. Toca deixar la bici, el casc i posar-nos les bambes i a còrrer. Els mitjons xops com están es queden al box, a tumar pel cul correrem sense! Això si cap dels tres ens descuidem la gorra o visera, no fos cas que algú ens fes una foto i no sortíssim en perfecte "pose" triatlètica. Amb l’estona que fa que plou us podeu imaginar com està el circuit de còrrer: ple de bassals, fang i herba molla, l’escenari perfecte pels senglars del Cat. Així doncs els tres fem un bon tercer sector, el fet que tot estigui moll i enfangat fa que sigui més divertit còrrer i els deu quilometres  no es facin gens pesats, tret potser del coi de zigazagues de la part final del recorregut, que enfangades com estan provoquen que avui les marques en general no siguin gaire espectaculars.

Enfangats de cap a peus( ja té pebrots la cosa, acabar així una prova de carretera) i amb alguna que altre llaga al peus ( és el que té còrrer sense mitjons) ens reunim els tres després de creurar la meta. Continua plovent amb força i com que ara si ja comencem a agafar fred, sense ni temps per fer una trista foto recullim el bàrtols i enfilem camí cap a casa.

En conclusió ha estat una gran cursa pels tres, la pluja, lluny de ser un problema ha fet que la cursa fos més divertida encara. Tot i no millorar cap puntuació de la lliga de clubs, hem mantingut a ratlla algún dels nostres rivals i mantenim intactes les opcions d’ascens a la lliga de clubs. Tot i que ho tenim a tocar, caldrà rematar la feina a l’última prova del calendari, el triatló de Calafell del dia vint-i-dos de setembre. Fem doncs ja desde aquí una crida a tots els Cat’s que puguin a anar a Calafell a arrodonir una gran temporada pel Cat.

P.D 1: Toni i companyia, en absència del pare senglar ho heu fet de conya!

P.D 2: A l’ajuntament de Banyoles, quan pugui ja els tornaré els deu quilos de sorra i fang que em vaig endur dins les bambes i el mono, ho sento!

Aquí les classificacions individuals i aquí les classificacions per equips.

Aquí el ranking de de la lliga de clubs en la que estem en tercer lloc i haurem d'anar a Calafell a morir si volem pujar a 1a!