Duatló d'Igualada. Després del Prat, el punt de partida del CAT als duatlons de carretera.
El VII Duatló Ciutat d'Igualada, tercera prova puntuable per la Lliga Nacional Catalana de Duatló de Carretera per Clubs va ser, aquest diumenge 24 de febrer, el punt de partida del CAT a la Lliga, sense tenir en compte és clar, la flamant i accidentada actuació del nostre equip al Duatló del Prat Valbuena per equips.
Entre els 505 participants al duatló, xifra que el va convertir en el més concorregut a Catalunya fins al moment, hi havia tres xicots de Torelló.
Bé, de Torelló ben bé no; de Roda i de Manlleu, però que defensaven els nostres colors a mort vaja, com no podia ser menys.
L'Àngel Serrat, (25è classificat: 0:56:11) que està més fi que un bacallà assecat, en David Botelló (105è classificat:1:01:47) que després de currar-s'ho amb les maratons enfila ja el camí cap a les proves combinades i sortint d'una recent lesió als isquiotibials i en Guillem Rifà, (272è classificat: 1:10:07) que li ha agafat el "gustillo" a la cosa, tot i la pallissa que es va haver de fotre al Prat seguint aquella colla d'animals.
Ja baixaven cap a l'Anoia amb el ninot arronsat només de miriar el termòmetre que no aconseguia posar-se en positiu. Arribats a la capital, un vent fort i fred els confirmava que seria un matí de poc suar i que ni amb l'ajuda de tres parells de mitjons fent de paquet aconseguirien sortir amb els atributs ben posats.
L'escalfament de rigor de ben poca cosa els va servir i assabentats que els van retallar un trosset de cursa a peu -pam!- tret de sortida i endavant. El primer tram de cursa discorria per un circuit de cross on es farien dues voltes amb força pujades i baixades i girs sobtats. Tant les arribades com les sortides, donaven a la pista d'atletisme, on estava col·locat el box. Aquí es feia el canvi i s'iniciava un circuit de ciclisme gens trencacames; anava pujant durant els nou primers quilòmetres i tornava de baixada i amb el vent per darrera. Això afavoria els més osats en fer el descens, que entre una cosa i l'altra arribaven a agafar velocitats importants. Tancava el duatló una última volta al circuit per acabar arribant al mateix tartan de les pistes d'Igualada.
L'Àngel Serrat, ja de bon començament va sortir amb el ganivet a les dents. Sabia que estava llest per fotre-se-les amb els del davant i no s'equivocava pas: va lluitar durant bona part de la cursa col·locat per allà a la quinzena posició, però un problema a l'hora de treure's una de les sabates a la segona transició va fer que perdés uns quants segons. La cursa era disputadíssima a la part del davant, de fet, el primer classificat només li va esgarrepar a l'Àngel 1 minut 43 segons i el 15è, només 18 segons. Allà al davant, doncs, els errors es paguaven molt cars i aquells pocs segons van fer que es despengés del grup on es trobava i passés de la 15 a la 25 posició final. Una llàstima per l'Àngel que acabava la cursa amb el gust agredolç de l'error a la transició però sabent que realment ja pot competir amb els del davant. Felicitats company!
Per darrera venia en David Botello. Feia tres setmanes que va patir una lesió d'isquiotibials, però allà estava, decidit a fer el què calgués per acabar. A l'escalfament va notar una petita fiblada a la part distal de "l'isquio". La lesió era a dalt de tot, així que va decidir escalfar bé i a "veure què serà"... Va sortir a la cursa a mig gas per no prendre massa riscos, tot i això, a poc a poc va anar remuntant. A la carretera, en David es defensa bé i, quan va recuperar les bones sensacions va apretar una mica més fins que, tot just començar la 3a secció, "l'isquio" el va tornar a avisar. Aquí ja, va decidir deixar-se anar per acabar la cursa content de no haver-se trencat, sabent que per fi havia deixat enrere la lesió i pensant en córrer la propera a l'olímpic de Banyoles sense por de fer-se mal.
En Guillem, ni ell s'explica per què, es va col·locar al darrera de tot el pilot de gent a la línia de sortida. Després es va adonar que un error així en una cursa amb 500 participants et pot costar molt car. Es va passar bona part de la primera cursa avançant. Els problemes però, van venir a la carretera on amb tot el pilot molt dispers només troba un company de fatigues amb qui poder rellevar. Poc a poc va anar avançant i al final va aconseguir remuntar un bon número de places. Bona feina Guillem. Amb aquest, ja porta dos duatlons disputats i d'experiència segur que n'haurà agafat, sobretot al Prat i, si després de l'esforç que va fer allà ha tornat, el xicot demostra que té fusta pel CAT.
Després d'haver-se corregut ja tres duatlons de carretera (Granollers, la Noguera i Igualada) el CAT està a la conxinxina a la classificació per clubs. Anem 21s si no m'he descomptat, però tot just acabem de començar. Els pescallunes no ens hi posem per poca cosa i ara en correrem uns quants, així que es preparin els del davant que engeguem la màquina de segar.