L'Àngel Serrat es proclama subcampió universitari de Catalunya als 10 km de Cambrils
Aquest diumenge 3 de març feia dies que estava subratllat al calendari de l'Àngel. Se celebrava la 4a Mitja Marató de Cambrils però ell tenia entre cella i cella la cursa de 10 km plans com una coca i ideals per complir el seu objectiu: baixar la seva marca personal als 10.000 metres i fer podi al Campionat Universitari de Catalunya. El noi està fi últimament. Ara fa dues setmanes vaig estar entrenant amb ell a la piscina (a l'entrenament setmanal del dijous) i després que em tragués 3 o 4 piscines amb 20 minuts em vaig plantejar de deixar-ho córrer tot plegat. Colló com arria el nano! Em vaig quedar amb el consol que gairebé li porto 20 anys, i és que, en aquest cas, contràriament a l'habitual, l'edat ho cura tot.
Però, anem a veure què hi diu l'Àngel, el nostre protagonista setmanal a les terres tarragonines.
Amb un company de la Universitat de Vic (Adrià), vam sortir dissabte tard cap a un petit apartament que té a Altafulla. Soparet de pasta i escalopa, més mitjana de rigor i a quarts de 12 cap al llit.
L’endemà a les 8:30 cap a Cambrils, amb 15 minuts som allà. Escalfem, ens motivem com vaques boges amb Metallica al costat del Ferrari i anem cap a la sortida. Objectiu, sub35 minuts i mantenir el ritme de 3:29/km. Cursa ben plana amb circuit d’anada i tornada, els primers 5 km anava bastant còmode (3:29 clavats), faig el gir que ens torna cap a la línia d’arribada i començo a patir com si em clavessin ganivets als pulmons i al cor. Vaig sol i costa agafar el ritme correcte... Veig al meu company, ens animem a lo Jordi Alba amb el dit índex amunt i segueixo patint, però amb una longitud de passa i reactivitat de turmell bona. Per fi veig la meta en 34:30 i pocs, última apretada d’ous i arribo amb 34:49!
Faig “amagus” de treure tot l’esmorzar però em retenc. Estic prou eufòric. Objectiu complert i marca personal als 10 km. Arribo 6è de la general i faig subcampió universitari de Catalunya.
Comentar el gran debut del meu company Adrià amb 40:49. Sessió de crioteràpia al mar d’Altafulla i cap a casa conduint el Ferrari amb “amagus” de rampes, però ben satisfets.
Com podeu veure, el noi està més fi que un pernil assecat al desert del Sàhara. Així, segur que ens dóna més d'una alegria aquest any. Felicitats company! Haurem de seguir aquest tal Adrià, no fos que sigui de la mateixa pasta!
Informació de la cursa de 10 km i la mitja marató i més fotos (quan les pengin)