l'Èric és 14è al Duatló Hybrid de Vallter
És dissabte de cursa de festa major de Torelló i durant tot el matí molts coneguts em pregunten perquè no la corro. Demà faig el duatló hybrid de Vallter, amb veu tremolosa la meva resposta. Mentre algún m'aconsella i em desitgen sort els hi comento que estic "cagat" no he fet mai aquells trams i per el què m'han dit és molt fort. El pitjor encara està per arribar: és dissabte tarda quan m'arriba un "whatsapp" del meu company en Quim, “en pistons” per els del club (Amb en Quim ens hem menjat casi tota la lliga de duatlons de muntanya i és una d'aquelles persones a les que l'hi has d'agraïr tot per estar sempre al teu costat, ell en té molta culpa de que m'hagi inscrit a aquest duatló (cabron). A lu que anàvem... En va arribar un whatsapp seu, estava fotut de cervicals i si tot seguia aixi no podria correr diumenge. El mateix dia de la cursa decidirà què fa.
Són les 6 del matí i sona el despertador, el meu germà i la meva mare m'acompanyaran. De camí a Vallter arriba el whatsapp no esperat, en Quim no estarà al meu costat a la sortida. Arribem a dalt l'estació de Vallter per agafar el dorsal, estem a 10 graus, deunidó. Deixo el material de córrer, sabates i el cinturó amb els bidonets que pocs cops havia fet servir, Bici, casc i suadera del club per baixar cap a setcases amb bici.
Quan som a baix tots a punt, musica motivadora i que començi l'espectacle, intento col•locar-me bastant endavant conscient que m'adelantarà bastanta gent, la majoria d'ells la fan per relleus. Comencem a pujar, em sento be i vaig tirant a bon ritme, un cop a dalt en Quim i la seva familia m'animen, dels meus no en sé res. 47 minuts i 20 segons per fer aquest port de primera tant espectecular, 12km i 900d+. Transició lenta per començar a "correr", ho poso en guionets perquè als 500m ja caminava, a partir d'aquí el GPS no pujava de distància fins arribar a 3km Pic de la Dona (1702m) on ja havia pujat 600m i per fi baixada per recuperar i veure que no soc gens tècnic. Km5, ultima pujada per arribar a Bastiments (2882m), allà dalt hi havia bastanta gent i coneguts del poble animant-te perque es pot dir que aquí ja ho havies fet tot, tocava fer una baixada molt tècnica on ho vaig passar fatal i arribar per fi a una pista on vaig poder agafar el meu ritme i adelantar una mica. Ara si, ja ho tenim, últims metres, en Quim per un cantó, i aquí si, els meus tambe hi són, el meu germà contentíssim es posa a correr al meu costat per arribar junts a l'arribada. Miro el crono, 2hores amb 5 minuts, hi ha moltissima gent, està bé o no? No ho sé, no tinc referencies, només sé que he patit moltíssim i que ha sigut molt maco.
No va ser fins que em vaig acostar a la carpa dels xips i em van dir que havia fet 14e de la general que vaig veure que estava molt bé. Fins aquí la cronica del duatló més dur que he fet en aquest primer any, fins l'any que ve de molt segur Vallter!