L'Hereudelplà entre els grans a la primera Saltamarges. Podi de Laura Aumatell als 11 km femenins
Ja feia dies que els nostres companys Edu Mas, Xevi Delgado i David Botello ens explicaven que s’estaven fotent un fart de desbrossar de Déu. A nosaltres, als senglars, no ens agrada gaire que ens endrecin la casa, però si és per fer una cursa de muntanya en podem parlar.
La gent que havia anat a fer un tast del recorregut en parlava molt i molt bé, així que abans del tret de sortida tots esperàvem més o menys gaudir d’allò que ja sabíem i del dia esplèndid que s’aixecava a Roda de Ter.
El que faltava veure, és clar, eren altres aspectes com la organització, el marcatge dels recorreguts, cronometratge i totes aquelles coses que fan que una cursa creixi i es consolidi. Companys, un deu en tots els aspectes! Aquest dissabte hi va haver un ambient immillorable a la Saltamarges i només puc felicitar-vos per tal i com ha anat tot. Es nota que les persones que han posat part de les seves hores i dedicació en l’organització de la cursa són gent que corre i que s’estimen el que fan. Només un petit avís... L’any que ve haureu d’ampliar el número de places perquè segur que la cursa creixerà.
Bé, anem però pel que es va coure rostos avall amb els nostres protagonistes. La primera notícia del matí va ser la desafortunada baixa d’en Carles Juanuix que corria a casa i hagués fet feina de veritat de no ser per una inoportuna febrada que el va deixar fora de joc. Al seu lloc va córrer en Marc Camara, que també corria a casa i aprofitava per començar a córrer després d’un mes quiet a causa d’una lesió al genoll.
A la cursa de 22 quilòmetres, tot i la baixa d’en Carles, encara ens quedava algun cartutx. L’Hereudelplà sortia més motivat que mai. Des de la sortida estant es podia sentir l’olor de sang dels pollastres acabats de degollar al mateix Pla. Això, li donava una motivació especial que va fer que sortís volant i com si fos a ell a qui anessin a passar per la pedra. El dia abans havia anat a fer BTT, poca cosa... uns 65 quilòmetres per estirar les cames, i avui es trobava més fresc que mai. La cursa li va sortir rodona com un ou. El seu objectiu era el pernil situat al quilòmetre 13, però anava en 6a posició i malauradament algú ja se l’havia beneficiat. Devia ser el disgust de quedar-se sense la pota que el va fer prémer les dents i, després d’una lluita aferrissada amb en Dani Parés, que es va decantar a favor seu arribava a la línia de meta content i rient com un sagal amb sabates noves i amb una 5a posició (1h 57’37’’) que ens deixava a tots bocabadats. Diu que al final li feien una mica de mal les cames i un ensetat que es va fer darrera l'unglot de la pota del darrera... Qui l’ha parit! Què vol amb el temps que va fer? Que li facin pessigolles? Un deu Hereu!
El segon dels CAT a la distància llarga va ser l’Àngel Arumí (43a posició) amb 2h 22’ seguit d’en Jordi Ricart (53è) 2h 24’ 59’’. Més enrere van arribar els corredors del CET Albert Arumí, Guillem Molist, Pep Artero, Elena Sánchez i Albert Comellas que si no s’espavilen, l’any que ve els arrissarem al rànquing, hehe...
A la cursa curta, la Laura Aumatell, única noia del CAT a la cursa pujava al tercer graó del podi amb un temps d’1h 11’ 30’’. Felicitats Laura! A aquella casa no sé pas on deuen guardar el trofeus ja que, cada cursa que es corre que se n’hi en van dos, un per ell i l’altre per ella. En Jordi, com ja ens té acostumats i que en aquesta ocasió corria per l’Esportiu, es feia amb el primer lloc de la cursa llarga amb un temps estratosfèric (1h 44’ 51’’).
Pel que fa als homes de la cursa curta En Jordi Checa 11è (1h 01’ 22’’) va ser el senglar més ben posicionat del CAT. Vàrem sortir junts xino-xano per no desgastar-nos massa encarant els tres primers quilòmetres de cursa que piquen una mica de pujada. Un cop a dalt ens vàrem endinsar avall per un corriolet típic d’Osona, enmig de boixos, terra i rocs en direcció al pantà. A baix, seguia tot planejant i serpentejant fins arribar al primer avituallament. Volia intentar seguir el seu ritme però per allà al quilòmetre cinc, passat aquest primer avituallament ja vaig veure que feia figa i vaig decidir gaudir dels paisatges esplèndids del pantà i rodalies que m’oferia el recorregut. Davant meu i a tocar tenia també en Jacob 18è (1h 02’ 34’’) que hauria d’haver estat molt més endavant però aquest no va ser el seu dia. La resta de la cursa va ser un puja-baixa de corriols acompanyats de les millors vistes de la zona com ara Còdol... En fi, un espectacle si no arriba a ser pel meu ritme espatarrant 20è (1h 04’14’’).
Aquí els CATs ja érem més nombrosos i a poc a poc vàrem anar arribant per trobar-nos al final i fer un bon entrepà de botifarra de la Plana mentre comentàvem la jugada i esperàvem atents l’arribada dels corredors de la cursa llarga i del CAT.
34è Marc Camara: 1h 10’ 47’’
36è Edu Mas: 1h 11’ 08’’
42è Toni Jiménez 1h 13’ 07’’
79è Leandre Barranco: 1h 33’34’’
Esperem ja la propera edició que, a jutjar per la primera, segur que se celebrarà.