Sang, suor i llàgrimes (d'emoció) al Duatló de Bellmunt 2012

En la foto falten en Roger, en Carles i en Xevi (s'acostava l'hora de dinar i van marxar pitant).

Aquest diumenge es presentava una de les curses ineludibles per a qualsevol atleta de la Vall del Ges: el Duatló de Bellmunt. Un duatló amb molta duresa (tots coneixem Bellmunt, no has falta disí nada más) i un ambient espectacular que es viu a dalt el cim. Aquesta edició es presentava marcada per l'alt nivell de molts dels participants (al formar part del campionat MX Series) i per una forta calor ja de bon matí, cosa que per altra banda no va fer enrera set duatletes del CAT (sis duatletes i una duatleta).

Mitja hora abans de l'hora en que havia de començar el duatló, la gent ja anava omplint l'arc de sortida per agafar les millors posicions, per la qual cosa vàrem sacrificar l'escalfament per poder estar ben situats a la graella de sortida (no importa, perquè un CAT no necessita escalfar, ja va sempre calent). Passant la mica de rau-rau que tots teniem en aquells moments de seguida va ser l'hora d'arrancar i amb el tret de sortida vàrem sortir tots com bales al crit de "victòria o mort" per poder agafar les millors rodes ja en les primeres rampes.

De mica en mica les posicions dels duatletes del CAT es van anar definit en la pujada a Pedroses i després en el tram d'asfalt que acaba de pujar al Santuari i en el que es pot anar una mica més rodant a ritme. Les dues últimes rampes l'acumulació de públic que hi havia i de la manera que tots animaven realment et fa oblidar el cansament i et porten en "bolandes" (tot i que no sé què coi són les bolandes). Pell de gallina. El primer d'arribar a dalt va ser en Roger Serra en 36:02, seguit a tocar per en Carles Juanuix (36:08), en Xevi Codony (37:43), en Toni Font que gràcies a haver esmorzat dues bosses d'EPO i un cafè amb llet va fer un temps de 38:30, en Francesc Molas àlies el Xic àlies l'Hereu del Pla (39:25), en Marc Càmara (40:41) i la Núria Fernández (45:53).

Un cop a dalt el Santuari, transició ràpida i baixada infernal, molt dreta i plena de rocs i fulles fins a l'habituallament de La Vall. Un cop aquí, les cames, després d'haver arribat a Bellmunt tremolant com flams i haver fet tot el descens frenant a sac, els quadríceps anaven foten "xispassos" i costava una mica allargar el pas i anara agafant ritme. En aquest sector els atletes del CAT van demostrar que, a part d'anar "espitregats" són bons corredors i van realitzar tots, temps destacables, especialment el Xic, que amb un temps digne dels 10 primers va protagonitzar una remontada espectacular.

Arribant novament a Bellmunt encara quedava el descens per les ben conegudes a la vegada que temudes fulles, tram en el que tot i que ja només queda baixar poden passar encara moltes coses. Tot just en les primeres rampes de portland de dalt el Santuari (en un lloc on segons on caus et podries fer molt mal) en Carles va fotre una aterrissada que va tenir com a conseqüència una rascada important al colze i que el va condicionar en la resta del descens. En aquest tram, en Roger Serra es reafirmava com a primer CAT, volant per la pista (altrament dita roquetar) que baixa a Sant Pere i quedant en una estratosfèrica 16a posició amb un temps de 2h 18' 18". Després d'ell entraven a meta en la posició 18 i 19, separats només per un segon, en Carles Juanuix (2h 19' 54") i el Xic (2h 19' 55") que en el darrer sector havia aconseguit contactar. En 22a posició entrava en Xevi Codony amb un temps 2h 21' 59" després de protagonitzar una cursa molt regular. El 29 era en Toni Font amb un temps de 2h 23' 13" i al passar l'arc de meta es mostrava molt satisfet, més que per la seva actuació, pel fet que a l'habituallament de l'arribada tenien Xibeques fresques. Després d'ell entrava en Marc Càmara amb una marca de 2h 33' 4" i que situava tots els atletes masculins entre els 50 primers de la classificació general i representava així un èxit del nostre club. Darrera d'ell, entrava la Núria Fernández amb un temps de 2h 50' 23" i proclamant-se vencedora femenina del seu grup d'edat, enhorabona!

Destacar també que en el posterior sorteig de material, el dorsal 69 que duia en Marc va ser premiat amb un tub de Fisiocrem, tot i que amb aquest número s'hagués escaigut més un tub de vaselina ;-)

En resum, una duatló que com sempre es gaudeix molt, pel seu recorregut, ambient i perfecta organització. Un èxit també els resultats de tots els atlet@s del club. Moltes gràcies als organitzadors i a tota la gent que animava. L'any que ve repetim!

Clicant aquí podeu veure una galeria de fotos que vem fer nosaltres, aquí una galeria de fotos de la Judit Baamonde i aquí podeu veure les classificacions.