Sisens de 25 equips al Duatló de Muntanya de Terrassa i l'Èric que no baixa del podi!

Meravella de la natura al darrera nostre.

El gps avisa "En 200m ha llegado a su destino". -Vols dir que va bé aquest aparatu? Estem al mig d'una barriada! Aquí hi fan una duatló de muntanya?!

Però sí, sí. Davant nostre apareixen carpes, arcs de meta i demés elements de la sortida i arribada del V Duatló de muntanya de Terrassa. Entre blocs de pisos d'aquells amb balcons de toldos verds s'obria una escletxa cap a la natura des de la qual es presenciava la Mola al fons. Aparquem, deixem les bicis al box i ens equipem. El Xic, tot i haver marxat de Torelló a -5ºC i arribar al clima tropical de Terrassa troba que fa una mica de fresca i sense fer cas als demés que li insistiem que un senglar mai té fred, com a molt una calor rara, diu que es vol abrigar i en Quim li deixa una samarreta de màniga curta per posar-se sota el mono i que al cap de 5 minuts d'haver arrancat ja li fotia més nosa que servei.

Fem la vetlla a en Nelson Mandela, escalfem una mica i ens posem a una línia de sortida de les més multitudinaries que recordo. 450 participants amb les inscripcions exhaurides fa dies, allò semblava la marató de Nova York. L'ambient era impressionant. Comença a sonar Thunderstruck dels ACDC, i en el moment de "subidón" màxim de la cançó donen el tret de sortida. No sé si perquè la penya a Terrassa són molt rockeros o què però se surt rapidíssim. Tinc la sensació que a aquest ritme no arribaré ni a la cantonada però veig que l'Èric va a davant i el Xic encara una mica més endavant i en Quim al meu costat demanant pas a tothom i penso: duru aquí tu!

Mica en mica les pulsacions s'estavilitzen i tothom es va posant al lloc que li correspon. Després d'un primer tram força pla pel costat d'uns camps comencem a enfilar-nos per un corriol que la mare que'l va parir no s'acaba mai més. Arribem a un punt on un control ens diu que som a dalt i que ara es tot baixada. Li vull fer un petó però no tinc temps i em llenço avall en la meva especialitat aviam què puc recuperar. Arribo a la T1 just en el moment que el Xic en surt amb la bici.

Faig la transició força ràpida i surto a pedalar només pendent d'intentar que en Quim trigui el màxim a atrapar-me. El recorregut de la bici són dues voltes a un recorregut consistent en una llarga pujada força monòtona per una pista en massa bon estat i la baixada tota per divertits corriols. Les meves sensacions són dolentíssimes, les cames no em van ni en pintura i al cap de poc de començar a pujar ja m'avança en Quim. Ens animem, mutuament, ell tira endavant i penso que m'agafaré darrera seu encara que quedi mort. Al cap d'uns 200m noto que, efectivament començo a quedar mort i penso, bueno va, aflaca una mica. En Quim marxa irremeiablement endavant amb els pistons al màxim rendiment a la caça de l'Èric i el Xic que roden junts en un duel aviam qui és més marrà que els porta a dur uns ritmes infernals sobre la bici protagonitzant una actuació de les més destacables que es recorden al CAT.

Faig cim i començo a baixar com un home boig. És en aquest punt de la cursa que en un tram de pla on rodo amb d'altres corredors que en el moment en que al pedalar tinc el pedal a baix de tot enganxo una roca que sobresurt de la pista i el cop m'escup per sobre de la bici. La intento controlar al més pur estil Kevin Schwantz però m'acabo fotent una galeta a una velocitat d'aquelles per trencar-se coll i barres. Un parell de corredors es paren a ajudar-me, demostrant que per davant de la competició el poder del companyerisme sempre és més gran (merci). Veig que no m'he fet res i els dic que tirin que ja em recupero. Duc una patacada el genoll i una altra a l'espatlla però pel que podia haver estat no ha sigut res. Pujo a la jaca i cap avall altra vegada. Aquí venen els trams més tècnics i avanço gent i em vaig animant recuperant-me de les males sensacions. Començo la segona volta i em sento millor. Ja m'ho deien les monges a colegi que amb una bona òstia et posaves a "puestu" ràpid. Faig cim al final de la pista de pujada un altre cop i torna a baixar corriols.

Arribo a la T2 mirant si puc visualitzar algun company sortint de la transició per donar una mica de vidilla a l'últim tram però res de res. El Xic que ha arribat primer a deixar la bici un jutge l'ha enganxat descordant-se el casc abans de deixar la burra i el penalitzen amb un minut allà parat. L'Èric surt a córrer i el Xic es queda allà esgarrapant amb l'unglot a terra i esbufegant per sota els ullals fins que el deixen sortir. Potser per la mala llet acumulada el molt boig es marca el 4art millor temps de tots els corredors en el tercer segment i a sobre (i mira que jo no hi era però ja m'ho imagino) sense deixar de renegar en tot el tros. A tocar d'ell entra l'Èric que té l'abono mensual del podi i acaba com a segon Sub23. Veient la seva espectacular progressió de segur que molt aviat el tenim al primer glaó. A molt poca distància entra en Quim que ha pedalat amb temps a l'alçada dels primers corredors. Al cap de 5 minuts entro jo, després d'un tercer segment que m'ha anat força bé i que em permet recuperar alguna coseta del perdut als pedals.

Un cop tots arribats, ens abeurem i mengem. Cal dir que l'avituallament de l'arribada és dels més esplèndids que ens hem trobat mai enlloc: isotònic, fruita, xuxes, fruits secs, cervesa, coca, ensaimada, de tot i més. Un 10 a l'organització.

Potser per la barra lliure de cervesa fotem el camp en amunt sense pensar en l'Èric que havia de pujar el podi i el pobre ha de pujar a rebre la copa tot sòl. Potser també per la cervesa, el tiu no sabem ben bé com, es marca un "Sergio Ramos" amb la copa i la destrossa tornant a casa amb el cotxe. Després dels últims incidents que li han passat tornant de les duatlons en cotxe, diu que a Òdena ja marxarà en bici de Sant Hipòlit.

Al final actuació grandíssima del CAT. El Xic 27è classificat amb 1h 35' 38", l'Èric 29è amb 1h 35' 59", en Quim 37è amb 1h37'20" i un servidor 61è amb 1h 42'16" d'un total de 450 participants. A nivell d'equips aconseguim ni més ni menys que el 6è lloc de 25 equips i ens fem forts a la 10ena posició de primera divisió amb la majoria d'equips de davant nostre que han puntuat una cursa més que nosaltres. De segur que al final pugem algunes posicions.

Aquí les classificacions individuals i aquí per equips.

Aquí una extensíssima galería de fotos de l'organització.