Terrorífica primera nocturna de la temporda!

Aquest dimecres, coincidint amb la lluna plena i com ja vam anar fent durant tot l’any passat, hem fet la primera nocturna de la temporada, la sortida Hallowen d'homes/dones llop del CAT.

La sortida va fer més que honor al seu nom, ja que si l’home llop hi arriba a fer acta de presència, literalment, s’hagués cagat a les calces!

Vam començar a córrer a quarts de nou del vespre des de Joanetes i en direcció als ganxos amb la companyia d'una lluna imponent que s'amagava de tant en tant darrera quatre núvols mal comptats. Ens havien pres per bojos per la idea de pujar pels ganxos de nit, però, al final, aquesta va resultar ser la part més light de la sortida! L’arrancada va ser per treure el fetge per la boca! En Font que diu que no entrena però està fins els ous de caminar a bosc carregat d’eines de desbrossar va sortir disparat amunt com una fletxa; És fotut anar darrera seu quan va així encigalat. El tio no para de xerrar, així que a sobre de seguir-lo l’has d’escoltar, cosa realment difícil, tenint en compte el globus que portes degut l’esforç! Un cop a sota dels ganxos ens vam reagrupar i amunt que fa pujada. Si la pujada dels ganxos de dia ja és maca, de nit també té el seu encant: la filera de frontals dibuixant el marcat desnivell i les vistes de nit de la vall d’en Bas il·luminada no tenen preu.

Un cop a dalt, decidim anar per feina: ens deixem de tonteries i pujades al Puigsacalm i comencem els preparatius per fer el que realment havíem vingut a fer. En un acte gairebé reflex i espontani al CAT, apareix una ampolla de Ratafia del no res. Aquest cop és gentilesa de’n Marc Capdevila, Ratafia casolana per la ocasió.  Aquesta sí que és bona i passa que ni ens n’adonem! Patidors de mena com som i en previsió de el que estàvem segurs que passaria, hem dut una ampolla de vi dolç de reserva i quatre panellets, no fos cas que ens fotés el fred (tots sabem que allà dalt s’hi ha d’anar ben preparat).

Fem la xerrada i diem quatre tonteries ja producte dels efectes de l’issostar particular del CAT i comencem a desfer el camí cap a les olletes.

És aquí on comença l’espectacle de veritat! Als primers passos ens extraviem una mica... Aquest cop no passa res, al cap d’uns minuts tornem a estar damunt el sender i tirem avall. Arribats a les olletes i en vistes del petit incident que havíem tingut a dalt, li resem un parenostre a la verge i invoquem a l’esperit sant perquè ens acompanyi en el nostre camí de tornada. Jo diria que la verge i l’esperit sant es van adonar que anàvem fins al cul de l’elixir de la felicitat perquè no es van prendre els nostres precs amb gaire seriositat i juraria que ens ho van fer pagar.

 Passats deu minuts de la visita, ens trobàvem tots immersos en un immens bardissar! Els senglars, les guilles, els conills, les fures i els gats mesquers es posaven les mans al cap en veure’ns furgant com autèntics buldòzers obrint camí per allà on no n’hi ha. El corriol que passa de tornada per sota la cinglera està molt desdibuixat i entre la Ratafia, el vi, els panellets i l’esperit sant ens vam extraviar. De mesells al CAT no n’hi falten, així que vam decidir tirar endavant que quatre arços i romegueres mal posades a nosaltres no ens fan ni pessigolles. I així ho vam fer. Entre riures, mecagumd...s, patinades, esgarrinxades, reculades i tornades, després de mitja horeta de furgar vam anar a trobar el camí que ens duria finalment a baix.

La sortida va ser senglana com les que més! De les que es recorden amb el pas dels anys i marquen l’estil del CAT, salvatge i desenfrenat.

Prometem que la propera serà més light, però una així de tant en tant es posa com un bon glop de Ratafia en una de les taules del Gat!

Ara, per esperar les setmanes que ens queden fins a la propera lluna plena, hem decidit que demanarem a l’ajuntament que ens posi quatre bardisses a tocar del tartan, que tantes setmanes sense, les trobarem a faltar!