XXIII Duatló de Banyoles. El CAT agafa carrera i es col·loca 6è.
És època de senglars i sobretot cap a terres Banyolines, on el CAT ha anat amb un nodrit assortiment d'exemplars de l'espècie per furgar i treure petroli de la XXIII edició del Duatló de Banyoles i Comarques. Una XXIII edició que col·loca el de Banyoles com el duatló més antic de Catalunya. Com si del Barça al final de la Champions es tractés (veure foto) els del CAT no venien aquí de tiqui taca, sinó a pencar i a deixar el pavelló ben alt. El CAT de carretera ha tingut un mal inici de temporada aquest any, però poc a poc es va refent i això es nota a les curses, on aquest diumenge es va fer un paperàs.
La colla de roda, (Joan Escarrabill, Jordi Padrós i Francesc Molas) després d'un llarg període sense competir pels entrenaments que estan fent de cara a la preparació de l'Ironman de Roth, necessitaven ja sentir aquell l'olor de gasoil que desprèn la competició i van decidir venir-se a refregar el llom i treure's les puces a aquest magnífic duatló. Els acompanyaven, el també rodenc David Botello, els incombustibles C&C (Cutrina i Codony) i com no, el gran guarda meta i infatigable Víctor Valdés... perdó Panyella, vestit especialment per l'ocasió.
Els nostres artirodàctils, per variar, van sortir desbocats i sense contemplacions en direcció al petit alzinar per on passa el tram de córrer i al qual es donen dues voltes durant el primer segment. En arribar al bosc i veure que al terra no hi havia ni un trist aglà, van continuar la furga un darrera l'altre, amb la vista a terra i el morro inflat per respirar. El senglanot del Pla arribava primer a la transició seguit d'en Xevi Codony que el marcava de molt a prop. Després van anar passant Botello, Escarrabill, Padrós a tocar d'en Joan, Cutrina i un Panyella esgarriat a qui se li va perdre el rastre: es va oblidar l'anella del control i no surt al cens de població animal.
Posats ja els peus als pedals, el Xic continuava amb el seu ritme infernal. L'asfalt se li dona bé al xicot i se les fotia amb els 30 del davant. El paviment però, és molt dur per clavar-hi el morro i poder-hi furgar, amb la qual cosa va arribar una mica tocat. Un duatló olímpic no és moc de gall d'indi i si no hi vas carregat de glans fins l'esòfag pot ser que acabis els torrons abans d'haver-te fotut l'entrant. Així que, just baixar de la bici, en arribar a la segona transició, va notar una forta tibantor a la part del darrera del pernil! Amb els unglots estirats i el membre aixecat les feines van ser per trobar algú que li pogués estovar, i a jutjar per la qualitat de l'exemplar, penso que ni amb dos dies macerant i deu hores de cassola i xup xup li haguessin entendrit la carn. Estirat, va veure passar en Codony i, després d'unes bones fregues i estiraments, gentilesa de l'ambulància de torn, es va ficar de nou a trotar. Per darrera tot seguia igual tret del senglar Escarrabill que, traient fruit dels passejos hivernals amb la cabra, va poder agafar el grup de'n David Botello.
A la secció final, cap canvi destacat apart d'en Víctor Panyella que continuava esgarriat, furgant i rascant-se amb les alzines del costat de l'Estany.
La resta:
67 - Xevi Codony: 2:07:27
71 - Francesc Molas: 2:08:21
84 _ Joan Escarrabill: 2:09:48
105 - David Botello: 2:11:25
113 - Jordi padrós: 2:11:41
181 - Jordi Cutrina: 2:18:34
... - Víctor Panyella: Desaparegut o furgant pel llac.
Bona campanya doncs aquest cap de setmana, que passem de la 7 a pisició a la 6a. Tenim els 5ns a 6 punts i alvirem ja els 4ts.