Triatló Trail de Les Medes 2014
12.06.2014 08:53
Dins de l’argot esportiu, les paraules Triatló i Trail em sonen a musica celestial, i el cert es que no hi ha massa ocasions per barrejar-les i fusionar-les amb tant d’encert com van fer aquest cap de setmana la gent de Diversport. I si a més es fa en un entorn natural com el Parc natural de les Illes Medes, i el Parc Natural del Massís del Montgrí, el resultat no pot ser mes atractiu.
El nautilus, famós vaixell que es dedica a fer recorreguts turístics per les Medes, ens esperava a ¾ de 8 del matí per salpar cap a la Meda Gran. Allà ens situaríem darrera la primera boia i al toc de sirena ens llançem 140 entre nedadors (que feien la prova de relleus) i triatletes, i sempre amb el castell del Montgrí com a referència, cap a la platja de l’Estartit. La natació es plàcida: el grup de seguida s’estira (per variar avui no m’enduc ni una ostia!) i el mar està calmat, només noto un xic de corrent en contra un cop a la platja. Sortim amb uns 2200m de GPS, 300m més de lo programat. Els meus 38min39seg no em fan estar massa content d’aquesta secció, però la sensació de sortir fresc es positiva i queda cursa per endavant.
2,5min d’una transició que faig amb tota la cura de no deixar sorra als peus, per evitar encetats. Surto expectant, doncs em van dir que seria una secció de BTT molt técnica, i sé que això em beneficia respecte la majoria dels altres corredors. La veritat es que va ser molt menys tècnica del que prometien, però he de mencionar que el recorregut va ser preciós. Realment el Montgrí es un paratge molt bonic. Tot gaudint el paisatge però alhora apretant les dents a fons, començo a passar ciclistes, sobretot en els senders tècnics, plens de rocs cantelluts que fan que si no els passes bé quedes clavat, i si els passes bé voles. I per allà al mig em trobo el desafortunat company del Vic ETB, Marius Blanch, que havíem passat tot el matí plegats i sabia que el duria al davant com boníssim nedador que és. Em diu que ha punxat 2 cops i que ha de plegar, quina mala notícia! Passo la resta del circuit patint per no punxar, realment el terreny es aspre com pocs i em fa por no patir la mateixa sort que el pobre Màrius.
Al final sense més entrebanc, entro al box empaitant un animal amb el que faig una empinada baixada final a “tomba oberta”, però jo també hi faig la segona transició i li arrenco prop d’un min. Temps de bici 1h05min, per 23,2km amb 425m de desnivell positiu.
Surto corrent a ritme molt ràpid pels carrers de l’Estartit, aprofitant el pla, doncs baixant amb la bici, he vist la pujada que ens espera corrent hi tenim més d’un kilòmetre de pujada infernal pel mig d’una urbanització. Quan arriba la pujada regulo i la faig caminant, tot i que el boig de la baixada en bici m’empaita com un gos enrabiat i tinc un paio 50m davant meu. Es lo que té fer-se gran, que tens més experiència.
Mentre ells es rebenten intentant pujar ràpid, jo pujo caminant i avituallant-me, inclús em trec el mono per pixar, sé que quan arribem al pla serà el meu moment. I així ho faig, arriba el pla i em poso a 4min/km, la “CURSA PIRATA” de dijous m’ha donat xispa: senders i pistes plenes de rocs cantelluts, que fan que hagis d’estar molt concentrat on poses els peus, però no afluixo el ritme, en una recta llarga veig 3 tios més i em disposo a donar-ho tot per passar-los. Els passo amb relativa facilitat, i al km6 em quedo sol, passo avituallament agafo una ampolla d’aigua i em prenc l’últim gel i ja d’aqui fins al final.
Darrera pujada forta fins a les antenes, allà passo un altre corredor de relleus (ho dedueixo perquè va amb shorts i samarreta d’atletisme) que puja rebentat. Descens molt tècnic, que agafo amb prudència pensant en l’Ironman d’Austria, que ja és a tocar, fins a trobar l’asfalt de la urbanització, baixada a fons, em giro i no veig ningú. Per davant també fa estona que no veig ningú, així que m’ho agafo amb relativa calma fins a l’arribada. Al final 13kms en 1h5min, amb gairebé 400m positius.
Entro 7e classificat individual i 13e classificat absolut (incloent la modalitat de relleus) i, i això m’acaba de fer estar satisfet de la cursa que he fet. Decebut del meu temps a l’aigua, però content del ritme en bici i també corrent i sobretot de les sensacions, essent aquesta la darrera cursa abans del gran repte de l’any, el proper 29 de Juny a Klagenfurt, Austria al bell mig de la vall de Carintia.